Entrevista Esperanza Megías

L’Esperanza Megías (Salvatierra de los Barros, Badajoz, 1955) va arribar a Cornellà amb sis anys amb la seva família que es va instal·lar en un pis al carrer Buguenvíl·lia. Va ser una de les primeres alumnes de l’escola Betània, quan aquesta va obrir les seves portes l’any 1967. Va aprendre a cosir al costat de la seva mare, es va formar com a patronista i, després de tenir 4 fills, va muntar la seva pròpia botiga de roba al carrer Bonavista de Cornellà.

Des de fa 16 anys, l’Esperanza Megías és la presidenta de l’Asociación Extremeña San Isidro Labrador.

Entrevista enregistrada el dia 20 de novembre de 2019

Entrevista sobre les columnes preromàniques de l’Ajuntament de Cornellà amb Santos M. Mateos

La descoberta de les columnes preromàniques de l’Ajuntament de Cornellà ara fa 90 anys és un dels pocs casos d’arqueologia vertical, ja que les columnes van estar amagades darrera d’una paret durant quasi mil anys. Parlem de la història d’aquestes columnes amb el professor Santos M. Mateos.

El professor Mateos és Doctor en Història de l’Art, Professor de la Universitat de Vic. I és autor del llibre “Respecte, indiferència o menyspreu. La (des)cura del patrimoni històric a Cornellà de Llobregat”. 

Entrevista enregistrada el dia 30 de setembre de 2019

Entrevista Paco Hidalgo

Paco Hidalgo (Posadas, Córdoba, 1949) arriba a Cornellà amb 24 anys amb la seva família i comença a treballar com a mestre a l’Escola El Pilar. A principis dels anys 80, va ser diputat al Parlament de Catalunya pel Partit Socialista de Andalucía.

També ha estat Conseller Delegat de la Junta d’Andalusia a Catalunya durant 7 anys; Director de la Fundació Gresol Cultural durant 10 anys; Assessor de Cultura Tradicional i Popular de la Diputació de Barcelona durant 6 anys; i President de la Agrupación de Asociaciones Recreativo-culturales Andaluzas (AARCA).

A Cornellà, ha estat director del Festival de Arte Flamenco de Catalunya de Cornellà des de 1984 i durant 20 edicions. En Paco ha tingut una intensa vida cultural i social com a president de la Peña Fosforito entre 1978 i 1980, i després entre 1986 i 1996; cofundador del Círculo Artístico Séneca (1976); creador de la Coordinadora de Entidades Flamencas y Andaluzas de Cornellà.

En els mitjans de comunicació local, ha presentat programes de ràdio a Ràdio Cornellà, Ràdio L’Hospitalet i Ràdio Metropol. Concretament a Ràdio Cornellà va presentar durant 12 anys el programa “La Hora Flamenca”, durant 3 anys “Con otro acento” i durant dos anys “Memorias del Sur”.

Al llarg dels anys, el Paco Hidalgo ha estat mereixedor de diversos premis i reconeixements com:

• Premi de la Coordinadora de Entidades Andaluzas de L'Hospitalet
• Premi d'Honor Carmen Amaya de l'Asociación Cultural Andaluza de L'Hospitalet 1998
• Premi d'Investigación de l'Asociación de Críticos de Arte Flamenco de España 1999
• Guardó literari El Olivo 1999
• Jabera de Plata "Antonio Fernández Díaz Fosforito" a Málaga 2002
• Andaluz del Año en Esplugues de Llobregat 2004
• Fiambrera de Plata del Ateneo de Córdoba 2005
• Premi d'Investigación del Festival Internacional del Cante de las Minas de La Unión 2009
• Reconeixement del Festival de Arte Flamenco de Catalunya 2013
• Premi de la Fundación Fecac 2014
• Premi d'Honor Blas Infante 2019 de la Federación Coordinadora de Entidades Andaluzas de L’Hospitalet
• Reconeixement de l'Ajuntament de Posadas Día de la Villa 2019

Entrevista enregistrada el dia 1 d’octubre de 2019

Entrevista sobre el llibre “Cornellà de Llobregat desaparegut” amb Pere Guaita

Aquesta primavera s’ha presentat el llibre “Cornellà de Llobregat desaparegut”, de la col·lecció Catalunya Desapareguda, de l’editorial Efadós que, a través de 200 fotografies, ens ajuda a reconstruir la Cornellà de principis i mitjans del segle XX.

El seu autor és l’historiador i arxiver Pere Guaita, autor de diversos llibres sobre la història de la ciutat com el recull gràfic “L’Abans de Cornellà de Llobregat 1890-1965” publicat l’any 2002. I aquesta primavera has presentat el llibre “Cornellà de Llobregat desaparegut”, un llibre fotogràfic a on, a través de 200 fotografies, fas un recorregut pel passat dels diferents barris de la ciutat.

Entrevista enregistrada el dia 11 d’octubre de 2019

Entrevista Montserrat Galícia

Montserrat Galícia (Cornellà de Llobregat, 1947) ha estat mestra durant gran part de la seva trajectòria professional, encara que també la coneixem per la seva faceta d’escriptora. La Montserrat ha escrit sobretot novel·les per a públic jove i contes, pels quals ha rebut diversos premis de narrativa juvenil i ciència-ficció. Actualment, és la moderadora de tres clubs de lectura a la Biblioteca Marta Mata de Cornellà.

Amb l’ajuda de la Montserrat, fem un recorregut pel barri centre a principis dels 60, quan era una nena. La Montserrat va tenir l’encert d’escriure fa uns anys un llibre que recull versos del seu pare i els records de la seva infantesa. Així va sorgir un relat escrit per quatre mans on ens podem fer una idea de com era la Cornellà dels anys 30 i també la Cornellà de principis dels anys 60. El llibre es titula “Records d’ahir” i va ser publicat per L’Avenç de Cornellà.

Entrevista enregistrada el dia 15 d’octubre de 2019

Entrevista sobre l’exposició “1939: l’abans i el després” amb Marta Llach

Amb motiu dels 80 anys del final de la Guerra Civil, el Museu Palau Mercader acull aquests dies l’exposició “Salvaguarda del Palau Mercader durant la Guerra Civil Espanyola”. La mostra forma part d’una exposició col·lectiva de la Xarxa de Museus de la Diputació de Barcelona que porta per nom “1939: l’abans i el després”.

El Museu Palau Mercader de Cornellà exposa alguns dels objectes que es conserven de diferents moments de la Guerra Civil quan la finca de Can Mercader va ser escenari d’enfrontaments arran de l’alçament militar i quan després els edificis i instal·lacions van quedar assignats a l’Escola Superior d’Agricultura. La instal·lació relata el destí que van córrer bona part dels mobles, llibres i objectes de valor d'aquesta residència aristocràtica, com ara la col·lecció dels Comtes de Bell-lloc.

Parlem d’aquesta exposició amb Marta Llach, Tècnica de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Entrevista enregistrada el dia 24 de juliol de 2019

Resum de la 4a temporada

Per recordar els convidats de la temporada anterior, hem preparat aquest vídeo de resum on podem escoltar un petit fragment de les entrevistes a Antonio García, Lídia Hill, Ramon Rulo, M Carmen Romero, Jaume Vidal, Assumpta Lecha, Josep Miret i Dolors Campos.

Un agraïment especial a Kiko Belinchón per l'edició del vídeo i a José Antonio Castillo pel muntatge musical.

Entrevista Laureà Palmer

Laureà Palmer (Gandia, 1952) va arribar a Cornellà amb 10 anys, on el seu pare distribuïa taronges. Vinculat a diversos grups de teatre, va participar en els moments inicials de la fundació de Els Comediants.

Als anys 80, va ser tècnic de joventut i posteriorment regidor de l’Ajuntament de Cornellà on va contribuir a posar en marxa de Nit de Reis i el Festival de Pallassos. Ha estat director de l’Auditori de Cornellà des de 1995 fins al mes de juny de 2019, moment en el que ha decidit jubilar-se, coincidint amb la celebració dels 25 anys d’aquest equipament cultural de la ciutat.

Entrevista enregistrada el dia 19 de juny de 2019

Entrevista Teo Pavón

Teo Pavón (Villanueva de Algaidas, Antequera, 1946) arriba a Cornellà amb 18 anys, després de passar 7 anys de minyona a Saragossa i Barcelona. A Cornellà, tornarà a viure amb la seva família, es vincularà a la gent del barri de Sant Ildefons a través de la JOC i participarà en el moviment obrer amb el pseudònim de “la Maria de Cornellà”.

Malgrat no haver pogut anar a l’escola de petita i haver après a llegir als 12 anys, la Teo va arribar a la Universitat per estudiar psicologia i la darrera part de la seva carrera professional l’ha passat exercint de docent a les facultats de la Universitat de Barcelona i la Universitat Ramon Llull.

Entrevista enregistrada el dia 25 de juliol de 2019

Entrevista sobre l’itinerari de les dones de Cornellà amb Sandra Rosas

L’Ajuntament de Cornellà ha posat en marxa aquest any un itinerari de dones de Cornellà. Caminant pels carrers de la ciutat, aquest itinerari destaca les biografies d’algunes dones il·lustres de Cornellà i, per altra banda, ens explica el paper que ha jugat la dona al llarg de la història: el treball a la llar, el treball al camp, a les fàbriques,el paper de les dones a la política local, entre d’altres.

El programa “La Placeta del Temps” reprodueix un fragment d’aquest recorregut amb Sandra Rosas, tècnica del departament de patrimoni de l’Ajuntament de Cornellà.

Entrevista enregistrada el dia 9 d’octubre de 2019

Entrevista Jordi Rocosa

Jordi Rocosa (Cornellà de Llobregat, 1957) és un dels artistes més polifacètics de la ciutat de Cornellà. Va començar als anys 80, com a actor, realitzant espectacles de teatre, dansa, performance i instal·lacions. Ha realitzat gran part de la seva obra en antigues fàbriques de la ciutat de Cornellà.

Rocosa ens obre les portes del seu taller a una nau industrial del carrer Sevilla on, a més de crear, ha organitzat l’exposició “Sevilla 13, la postindustrial zona creativa”.

Entrevista enregistrada el dia 26 de juliol de 2019

Entrevista sobre els itineraris al Museu Agbar amb treballadors de la Central Cornellà

El Museu de les Aigües ha posat en marxa uns itineraris guiats per treballadors de la Central Cornellà. El Museu Agbar ha buscat la implicació de treballadors de diferents generacions d’Aigües de Barcelona per tal que aportin la seva visió personal i experiència en explicar les instal·lacions.

El programa “La Placeta del Temps” visita el museu acompanyat de Ricard Devesa, cap de l’àrea de química d’Aigües de Barcelona, i Manel Mallo, que ha estat enginyer tècnic d’aigües de Barcelona durant més de 30 anys.

Entrevista enregistrada el dia 28 de juny de 2019

"La Placeta" a La Vanguardia

"La Placeta del Temps" és avui protagonista d'un article sobre Cornellà publicat per La Vanguardia digital on es parla de totes les iniciatives que es treballen a la ciutat sobre la memòria històrica. Amb el títol "Cornellà sacará a la luz sus consejos de guerra del franquismo", el periodista Jose Polo explica diferents projectes que es duen a terme com és el cas del programa de Ràdio Cornellà: "cálidas y documentadas, sus entrevistas rescatan pedazitos de vidas que en muchas ocasiones fueron complicadas".

Poden llegir l'article complet aquí.

Premi Aigües Cristal·lines de El Llobregat

“La Placeta del Temps” rep el seu primer reconeixement en l'àmbit comarcal gràcies a la publicació El Llobregat que ha lliurat a la periodista Mireia Navarro el premi Aigües Cristal·lines per la seva feina al capdavant d’aquest programa de Ràdio Cornellà.

El Llobregat valora la transparència en la informació amb aquest premi periodístic a un professional o mitjà de comunicació comarcal, tot i que la decisió final la tenen els lectors a través de la votació popular per Internet.

La directora de Ràdio Cornellà ha destacat la importància de tenir espais de difusió de la memòria històrica per “ajudar a entendre el passat i el present d’una ciutat tan diversa i plural com Cornellà de Llobregat” i ha agraït a tots els veïns i veïnes de la ciutat que han compartit el seu relat de vida a través dels micròfons de l’emissora municipal.

Articles que han fet ressò del premi:

• Web de l'Ajuntament de Cornellà
• El Llobregat
• La Vanguardia

Entrevista Dolors Campos

Dolors Campos (Cornellà de Llobregat, 1948) va viure la seva infantesa al barri Riera. Després d'estudiar comerç, va treballar a la Plàsmica i a l'empresa Tomas Blay abans d'adquirir la botiga de complements al Mercat Centre, on ha treballat durant 40 anys.

A més de seguir col·laborant amb l'associació de paradistes del Mercat Centre, de la qual va ser presidenta durant 9 anys, ara que està jubilada la Dolors participa en moltes entitats de la ciutat com l'Associació Afabaix, Cornellà Valors, la Botiga Solidària, Cornellà compra a casa, la Carena i el Voluntariat per la Llengua, entre d'altres.

A la fotografia, de l'any 1948, podem veure el terraplè entre els carrers Miquel de Roncalí i Almirall Vierna. La claveguera era descoberta i també es veu un corral. De fons, la fàbrica de filatures i teixits de la família Balasch. Les persones que surten a la fotografia són: Victoria Batalla (esposa de n'Onofre Pelfort), Josefa Campos (la tieta paterna de la Dolors), la Sra. Rosina (drapaire del carrer Campoamor) i, al fons, la nena és M. Lluïsa Ortiz (la germana de la Dolors).

Entrevista enregistrada el dia 22 de novembre de 2018

Entrevista Josep Miret

Josep Miret (Cornellà de Llobregat, 1946) tenia 10 anys quan va veure la pel·lícula alemanya "Sueños de Circo" (Feuerwerk) que va marcar la seva vida, ja que a partir d'aleshores no va parar fins a convertir-se en faquir. Des de fa més de 54 anys, en Josep és més conegut pel seu nom artístic, Fakir Kirman, i ha rebut el premi Zirkòlica 2018 a la millor trajectòria en el món del circ.

En Josep ens explica alguns dels ses millors records de la seva infantesa a Cornellà com, per exemple, els diumenges al cinema, els espectacles de circ i la festa major. També recorda amb molt detall quan va començar a fer d'aprenent de barber amb 11 anys, feina que va compaginar amb la d'aprenent de mecànic a partir dels 14 anys.

Entrevista enregistrada el dia 17 de gener de 2019

Entrevista sobre la base de dades d’empresonats del franquisme del Baix Llobregat amb Joan Montblanc

El Memorial Democràtic del Baix Llobregat ha ampliat la seva base de dades de persones de la comarca empresonades durant el franquisme que recull registres de persones del Baix Llobregat que van passar per diferents presons franquistes. 

Fins ara, el cercador de víctimes reunia les xifres del fons de la presó del partit judicial de Sant Feliu de Llobregat durant el període de 1939 a 1943. L’ampliació realitzada per l’historiador Joan Montblanc, reuneix registres de 5.465 empresonats i empresonades del Baix Llobregat,  a partir d’una investigació de més d’una dècada per diversos arxius i fonts documentals, principalment el fons de presons d’homes i dones de l’Arxiu Nacional de Catalunya i els processos sumaríssims de l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona.

En parlem amb Joan Montblanc, historiador, responsable de l’ampliació de la base de dades i també redactor de l’informe titulat “L’empresonament franquista al Baix Llobregat de 1939 a 1977”.

Entrevista enregistrada el dia 5 de febrer de 2019

Entrevista Assumpta Lecha

Assumpta Lecha (Barcelona, 1951) arriba a Cornellà amb 19 anys per treballar a l'escola Maragall del barri d’Almeda. L’Assumpta ens parlarà d’aquesta desapareguda escola cooperativa vinculada al Centre Social Almeda i de com era aquest barri a principis dels anys 70.

La carrera professional de l’Assumpta ha estat sempre orientada al món de l’educació des de múltiples vessants. Ha estat mestra a diverses escoles de la ciutat, cofundadora del Sindicat de mestres del Baix Llobregat, regidora d’educació a Cornellà als anys 80 i, posteriorment, tècnica d’educació als ajuntaments de Sant Feliu i El Prat.

Entrevista enregistrada el dia 26 d’octubre de 2018

Entrevista Jaume Vidal

Jaume Vidal (Cornellà de Llobregat, 1940) ha treballat tota la vida com a torner a la Central de Cornellà d’Aigües de Barcelona. Gran aficionat al cinema i a la ràdio durant el seu temps lliure. Des de mitjans dels anys 80, és presentador i tertulià de programes de cinema a nombroses emissores de la comarca.

Des de fa 15 anys, és president de l’Associació de Salut Mental del Baix Llobregat, una entitat des de la qual ha impulsat la creació el Club Social Espai 3 i una xarxa de relació dels professionals de la salut mental, els serveis socials i les institucions de la comarca.

Actualment, és presentador dels programes radiofònics “Espai 3” i “Cinema des del Galliner” a Ràdio Cornellà. I ha impulsat la creació de mitja dotzena d’espais dedicats a la salut mental a diferents mitjans audiovisuals del Baix Llobregat.

Entrevista enregistrada el dia 28 de desembre de 2018

Entrevista sobre el llibre “Històries de Vida” amb Lluís Burillo i Isabel Graupera

Realitzar investigacions sobre el desenvolupament dels moviments socials a la comarca és un dels objectius fundacionals de la Fundació Utopia d’Estudis Socials del Baix Llobregat. Una de les primeres accions que es va a dur a terme a principis dels anys 90 va ser la recollida de testimonis dels protagonistes de la lluita obrera durant la dictadura franquista. Els autors d’aquestes entrevistes van ser Joan Garcia-Nieto i la seva germana Mari Carmen. Entre tots dos van reunir 64 de dirigents polítics i sindicals dels anys 60 i 70.

Un dels estudis desenvolupats arrel d’aquestes entrevistes es va publicar l’any 2007 amb el títol “Històries de vida. Fonts orals de la lluita obrera i l’antifranquisme al Baix Llobregat”. L’estudi va ser elaborat pels professors Lluís Burillo i Isabel Graupera, a qui entrevistem.

Es tracta d’un llibre que es va publicar fa 12 anys i que podem trobar a la Xarxa de Biblioteques de Cornellà. Cal ressaltar que es tracta d’una lectura molt fàcil i amena, clarament orientada a la tasca pedagògica, on s’ha treballat en profunditat el testimonis per extraure només aquells fragments més interessants i que permeten construir un relat col·lectiu de la història.

Referència bibliogràfica
Burillo, Lluís i Graupera, Isabel “Històries de vida : fonts orals de la lluïta obrera i l'antifranquisme al Baix Llobregat” Ed. Fundació Utopia Joan N. García Nieto : Estudis Socials del Baix Llobregat, DL 2008

Entrevista enregistrada el dia 11 de gener de 2019

Entrevista M. Carmen Romero

M. Carmen Romero (Peñarroya- Pueblo Nuevo, Còrdova, 1952) va arribar a Cornellà amb els seus pares l’any 1963. Des dels 11 anys, va combinar la feina amb els estudis i va participar en el moviment estudiantil i obrer de la ciutat als anys 70. Mestre per vocació, va estudiar Filologia Espanyola a la Universitat i ha estat mestre de llengua i literatura castellana a l'Institut Ferrer i Guàrdia de Sant Joan Despí.

A més, la M. Carmen ha estat regidora de l’Ajuntament de Cornellà des de 1995 a 2007, tinenta d’alcalde de l’àrea de medi ambient des de 1999 a 2007 i cap de llista d’Iniciativa per Catalunya Verds a Cornellà en tres eleccions (1999, 2003 i 2007). Actualment, és la presidenta de l’Associació de la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat.

Entrevista enregistrada el dia 18 de juliol de 2018

Entrevista Ramon Rulo

Ramon Rulo (Cornellà de Llobregat, 1940) va treballar com a electricista a l’empresa Laforsa de Cornellà durant 18 anys i després va ser professor tècnic d’electricitat a la formació professional durant 24 anys (a l’Institut Les Vinyes de Santa Coloma de Gramenet, l’Institut Esteve Terradas de Cornellà i l’Institut Severo Ochoa d’Esplugues).

Amb la seva càmera Super 8, en Ramon va documentar un dels moments més importants del moviment obrer de la comarca als anys 70, la vaga de Laforsa de l’any 1975 que va ser l’element desencadenant en la tercera vaga general del Baix Llobregat.

Entrevista enregistrada el dia 29 de juny de 2018

Entrevista sobre les joguines dels anys 50-60-70 amb Luis Miguel Narbona i Andrea López

El Museu de Viladecans acull aquests mesos una exposició de joguines que han estat cedides pels veïns i veïnes de la ciutat i que han titulat "Juguem a recordar! Jocs i joguines de la generació del Baby Boom".

L'exposició recull l'evolució de les joguines, des de les que es fabricaven els mateixos infants a finals dels anys 50, de fusta i reutilitzant materials, passant per l'arribada del plàstic al sector als anys 60, la comercialització massiva als anys 70 i les joguines elèctriques dels anys 80.

Parlem d’aquesta mostra amb Luis Miguel Narbona, tècnic del Museu de Viladecans i comissari de l'exposició, i Andrea López, tècnica de patrimoni de l'Ajuntament de Viladecans.

"Juguete completo, juguetes Comansi"

L'empresa Comansi és una històrica fàbrica de joguines del Baix Llobregat ubicada primer a Viladecans i actualment a Sant Boi. Segur que molts infants dels anys 60 i 70 recordaran les famoses figuretes de plàstic de l'Oest o el Fuerte Comansi.

En parlem amb Luis Miguel Narbona, tècnic del Museu de Viladecans i comissari de l'exposició "Juguem a recordar! Jocs i joguines de la generació del Baby Boom".

Entrevistes enregistrades el dia 20 de desembre de 2018