50 anys de la riuada de 1971 a Cornellà

Obrim la temporada radiofònica excepcionalment en un dimarts per recordar que avui fa 50 anys de la riuada de 1971, un dels dies més negres de la història recent de Cornellà. Un temporal de pluja va fer que el riu Llobregat es desbordés provocant una riuada que a Cornellà va arribar a l’alçada de més de dos metres.

El llot es va emportar totes les pertinences de moltes famílies que vivien en plantes baixes: mobles, aliments, roba, records…

La tragèdia que, per sort, no es va cobrar cap vida, va despertar una gran onada de solidaritat a la ciutat i va ser el desencadenant de la lluita per la canalització del riu Llobregat. 

El reportatge d’avui vol recordar com van ser les primeres hores d’aquella riuada i els dies posteriors, gràcies als testimonis recollits en els darrers anys a “La Placeta del Temps”.

El reportatge d’avui vol recordar com van ser les primeres hores d’aquella riuada i els dies posteriors, gràcies als testimonis recollits en els darrers anys a “La Placeta del Temps”. Podreu escoltareu per ordre d’aparició a Lucinda Estruga, Jordi Fort, Ramon Rull, Joaquim Junyent, Miquel Martí, Benigno Martínez, i Paco Arias. Un reportatge, sense veu en off, sense narrador, només amb les veus dels protagonistes i els seus testimonis.

 

Si voleu saber més de la lluita per la canalització del riu Llobregat i la riuada del 71, us convidem a escoltar la nova temporada del programa “La Placeta del Temps” a partir del mes d’octubre. 

Si teniu records d’aquella època i us agradaria compartir-los a través de l’emissora municipal, contacteu amb Ràdio Cornellà al mail radiocornella@aj-cornella.cat.

Un fort agraïment a tot el personal de Ràdio Cornellà que ha fet possible aquest reportatge, especialment el muntatge a càrrec al nostre estudiant en pràctiques Alex Trallero de la Universitat Pompeu Fabra.

Entrevista sobre la història del Palau Mercader i el patrimoni dels comtes de Bell-lloc durant la Guerra Civil Espanyola

Els tres comtes de Bell-lloc eren aficionats al col·leccionisme i la museologia. Al llarg del segle XIX van reunir diverses col·leccions, destacant de ciències naturals i la d’antiguitats.

El professor Santos Mateos ha publicat el llibre “Les columnes preromàniques i el Palau Mercader de Cornellà de Llobregat: dues històries del patrimoni cultural a Catalunya” amb la col·lecció “Llibres de l’Avenç de Cornellà”. En aquest llibre Mateos explica què va passar el Palau Mercader i el seu patrimoni al llarg de la Guerra Civil Espanyola.

Entrevista enregistrada el dia 20 de maig de 2021

 Aquest llibre explica amb detall la política patrimonial a Catalunya entre 1914 i 1936, així com la preservació del patrimoni català durant la Guerra Civil Espanyola. Tota aquesta documentació ens serveix per posar en context dues històries de la nostra ciutat.

La primera d’elles és la descoberta l’any 1928 de les columnes preromàniques amagades darreres d’uns murs a l’entrada de la casa consistorial, una història que podeu trobar també al bloc.

Reportatge sobre els envelats de la festa major de Cornellà

Fins als anys 60, a Cornellà, parlar de Festa Major era sinònim de parlar de l’envelat. Es tracta d’un fenomen cultural de gran rellevància a la societat catalana des de principis del segle XIX fins a mitjans del segle XX.

Els envelats es construïen a una plaça o descampat del poble, amb la finalitat d’allotjar actes diversos de la festa major, sobretot balls i concerts, però també àpats, concursos i espectacles.

La història dels envelats de festa major a Cornellà comença a finals del segle XIX. Als arxius consta que el primer envelat de la ciutat es va instal·lar l’any 1899 a l’actual Camí Vell de Sant Boi (abans carrer de l’Almirall Vierna).

Dues entitats de la ciutat van ser les promotores dels envelats. D’una banda, la Unió Social, fundada l’any 1913 per l’agrupació de L’Avenç de Cornellà, l’Associació de Propietaris i el Sindicar de Pagesos. D’altra banda, la Societat Coral La Unió que es va fundar l’any 1915, arrel de la fusió de dues corals: La Violeta i el Porvenir.

En el següent reportatge, parlem dels envelats cornellanencs amb l’ajuda d’alguns ciutadans de Cornellà que els van poder gaudir.

Aquest reportatge s’ha realitzat amb fragment de l’entrevista que es va fer a Eusebi Cortada (l’any 2018) i Vicenç Grau (l’any 2016).

Reportatge sobre els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 són un capítol important en la història  el desenvolupament de la ciutat i de la seva àrea metropolitana.

Alguns cornellanencs i cornellanenques van ser protagonistes en primera línia d’aquelles olimpíades. Representant a la ciutat, Cornellà va comptar amb els esportistes Enric Masip, Emilia Cano i Miguel Ángel Rubio. La ciutadania també es va involucrar en aquells Jocs del 92 amb nombrosos voluntaris i, alguns dels més afortunats, van poder transportar la torxa olímpica. També van poder participar en els jocs entitats cornellanenques com Amics de la Sardana i els Castellers de Cornellà, que van actuar a la cerimònia d'inauguració.

En aquest reportatge repassem aquesta història col·lectiva de Barcelona’92 amb alguns dels seus protagonistes.

Aquest reportatge s’ha realitzat amb fragments de les entrevistes realitzades en el marc del programa especial dels 25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 que Ràdio Cornellà va enregistrar el 12 de juliol de 2017. Un reconeixement a l’equip humà de Ràdio Cornellà que va bolcar-se per fer realitat aquest homenatge i reconeixement.

Entrevista sobre la història del Canal de la Infanta amb Gemma Tribó

El Canal de la Infanta va tenir una importància cabdal per a l’economia del Baix Llobregat  en el segle XIX, tant pel que fa al desenvolupament de l’agricultura intensiva com per a la industrialització dels pobles que travessava.

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha publicat el llibre “Descobrir el Canal de la Infanta” dins la seva col·lecció de Camins d’Aigua. El llibre és fruit de la recerca feta per commemorar els 200 anys de la construcció d’aquesta obra hidràulica que recorre els municipis del Baix Llobregat de la riba esquerra des de Molins de Rei, passant per Cornellà i fins al mar.

Parlem de la història d’aquest canal de rec amb Gemma Tribó, coautora del llibre, doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i professora titular al Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona.

Entrevista enregistrada el dia 5 de maig de 2021

Si us interessa conèixer més detalls de la història de la pagesia i l'agricultura al Baix Llobregat, també podeu consultar les entrevistes sobre la pagesia de Cornellà al segle XIX i el paper de la dona a l'agricultura del Baix Llobregat,  realitzades a Gemma Tribó en altres temporades de "La Placeta del Temps".

Entrevista sobre les epidèmies i pandèmies viscudes a Cornellà amb Joan Fernández

Cornellà ha sobreviscut, al llarg de la seva història, a nombroses epidèmies i pandèmies, afectada per la seva proximitat a Barcelona i per ser un territori de pas de persones i mercaderies. Els cornellanencs van patir episodis de pesta negra, còlera i grip, entre altres malalties. En parlem amb Joan Fernández historiador i cap del departament de patrimoni de l’Ajuntament de Cornellà.

Entrevista enregistrada el dia 09 de març de 2021 

Entrevista sobre el llibre “Vidre Trencat” d’Ignasi Doñate

Cornellà té una llarga història de més de cent anys de fàbriques de vidre. Sobretot eren empreses que es dedicaven a fabricar “vidre buit”, és a dir, ampolles, gots i recipients de laboratori, entre altres.

En el llibre “Vidre trencat”, coneixerem la història del forn de vidre vell, el forn de vidre nou i Vidrierías Masip. Descobrirem com va evolucionar el treball del vidre, des del procés artesanal, de bufat a boca, fins que la figura del vidrier va ser substituïda per la del maquinista amb l’automatització del procés. També parlarem de les condicions de feina, el treball infantil i el moviment sindical en aquest sector. 

L’autor de llibre, Ignasi Doñate és advocat, polític i membre-fundador de l’Avenç de Cornellà.

Entrevista enregistrada el dia 3 de febrer de 2021 

Entrevista sobre la base de dades de deportats als camps nazis del Baix Llobregat amb Isidoro Teruel

 

La base de dades dels deportats del Baix Llobregat, creada per la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat en col·laboració amb l’Amical Mauthausen, recull la història de 86 baixllobregatins que van patir aquesta deportació, concretament 3 veïns de Cornellà.

El cens recull l’estada als camps de concentració i extermini, però també la trajectòria anterior dels deportats, i en alguns casos, la posterior. Això permet la reconstrucció de les biografies, des de l’exili fins a la deportació i posterior alliberament.

En parlem amb Isidoro Teruel, creador de la base de dades i secretari de l’Amical de Mauthausen.

Entrevista enregistrada el dia 28 de gener de 2021