Entrevista Miguel López

Miguel López (Cornellà de Llobregat, 1953) va créixer entre el barri d’El Padró de Cornellà i el de Les Planes de Sant Joan Despí. López va treballar com a electricista durant més de  quaranta anys a l’empresa Siemens, d’ençà que va entrar com a aprenent amb quinze anys fins que es va prejubilar amb 58 anys.

Des de ben jove, va participar en els moviments socials i sindicals dels darrers anys de la dictadura i la transició. Posteriorment, també es va involucrar activament en la política local. Miguel López va ser regidor de l’Ajuntament de Cornellà pel PSUC entre 1983 i 1987. També va formar part del ple municipal com a regidor d’Iniciativa per Catalunya Verds entre 1996 i 2007.

És una persona apassionada de l’esport i que ha estat mot implicada en el teixit esportiu de la ciutat.  Des de 2008, i durant catorze anys, va ser president del Bàsquet Femení Cornellà. Ara és vocal del Consell Esportiu del Baix Llobregat. Aquest estiu has rebut el Premi Ciutat de Cornellà de la Festa de l’Esport 2023.

Entrevista enregistrada el dia 11 de desembre de 2023

Entrevista Dolors Freixenet

Dolors Freixenet (Cornellà de Llobregat, 1954) va créixer entre sacs de farina al forn que els seus pares tenien al carrer Rubió i Ors, al costat del mercat.

Des de jove, va tenir clar que volia ser mestra i, de seguida, es va implicar a la vida educativa i associativa de Cornellà. Des d’aleshores, no ha deixat de treballar per implementar nous mètodes d’aprenentatge més centrats en l’alumne al seu institut: l’Esteve Terradas.

L’any 2003 va ser finalista del Premi de Pedagogia Rosa Sensat, per un treball de didàctica sobre la història de Catalunya. I l’any 2006 va rebre el premi Estrella Casas i Costa, que ret homenatge a la trajectòria de professionals de l’educació, a proposta de l’ICE de la UAB.

Entrevista enregistrada el dia 9 d’octubre de 2023

Entrevista sobre la història del moviment obrer a Siemens amb Jesús Martínez

La història dels treballadors de la fàbrica Siemens de Cornellà és fonamental per entendre com van començar a organitzar-se els primers nuclis obrers a la comarca per defensar els seus drets durant la dictadura franquista. Un incipient i clandestí moviment obrer, al llarg dels anys seixanta, que després va donar origen a CCOO Baix Llobregat. 

A “La Placeta del Temps” parlem amb l’autor del llibre “Éste es nuestro delito” de la vaga de Siemens de 1962 que és un dels episodis més dramàtics a la fàbrica amb 42 persones acomiadades, dotze de les quals van ser detingudes i posades en presó provisional a la Model de Barcelona.

En Jesús Martínez ha estat treballador de la Siemens, professor d’FP i advocat. Actualment, des de la seva jubilació, és dinamitzador de l’aula García-Nieto de CCOO Baix Llobregat i col·laborador actiu del sindicat en temes de memòria històrica i democràcia.

El llibre “Éste es nuestro delito” explica la història del moviment obrer de Siemens des de 1954 a 1977. L’obra ha estat editada en col·laboració entre la Fundació Cipriano Garcia de CCOO de Catalunya i l’Avenç de Cornellà.

Entrevista enregistrada el dia 21 de setembre de 2023

Resum de la 8a temporada

Aquest cap de setmana estrenarem una nova temporada de “La Placeta del Temps” amb una conversa amb Jesús Martínez sobre la història del moviment obrer a la fàbrica Siemens de Cornellà.

Per recordar els convidats de la temporada anterior, compartim amb vosaltres aquest vídeo on podem escoltar un petit fragment de les entrevistes a Eugeni Tamarit, Anna Maria Coves, Manuel Gómez, Dolors Oliveras, Ricard Bellés i Oristila López.

Podeu recuperar les seves entrevistes al blog de “La Placeta del Temps”.

Un agraïment especial a Kiko Belinchón, José Antonio Castillo i Ivan Gutiérrez per l’edició d’aquest vídeo.

Final 8a temporada

Al llarg de les darreres setmanes hem realitzat un seguit d’entrevistes a veïns i veïnes de Cornellà com l’Eugeni Tamarit, l’Anna Maria Coves, la Dolors Oliveras, en Ricard Bellés, l’Oristila López i en Manuel Gómez que han compartit amb nosaltres alguns fragments de la seva vida. 

Són persones de la ciutat que se sumen als testimonis orals que recull el programa sobre la història de la ciutat, aportant els seus records de la seva infantesa i joventut sobre la Cornellà on van créixer o a la que van arribar ja sent adults.

D’altra banda, a la vuitena temporada del programa en Pere Guaita que ens va ajudar a descobrir la història del barri de Sant Ildefons. També vàrem parlar dels més de 60 anys d’història d’aquest barri amb els alcalde de la democràcia, Frederic Prieto, José Montilla i Antonio Balmón.

Ricard Agustín ens va ajudar a explicar l’homenatge a la seva àvia Vicenta Agustín, regidora de l’Ajuntament de Cornellà durant la Guerra Civil, amb l’ajuda de Sergio Gómez i Tina Merino. En Javier Morata ens va comentar els itineraris pel Canal de la Infanta. I, per acabar el repàs, Anna Plans i Joaquim Maria Puigvert ens van ensenyar com era l’estiueig de proximitat a pobles dels voltants de Barcelona, com Cornellà.

“La Placeta del Temps” és un programa que es fa, amb molt d’esforç, amb l’ajuda de tot el personal tècnic de Ràdio Cornellà: José Antonio Castillo, Marc Fort i Kiko Belinchón. A més, enguany hem comptat amb el suport de dos estudiants en pràctiques Iván Rodriguez i Pau Saladié.

Entrevista Oristila López

Oristila López (Vilagarcía de Arousa, 1934) va arribar a Cornellà l’any 1970 com a directora de la recent estrenada escola Jacint Verdaguer.

Educada en una família de mestres, l’Oristila va estudiar per ser professora de primària i va exercir la docència a Galícia i les Illes Canàries.

Amb ella recordem com era el primer edifici de l’escola Jacint Verdaguer i com van ser els primers anys de classes en aquesta escola del barri Sant Ildefons. L’Oristila també va ser directora de l’escola Anselm Clavé del barri Centre de Cornellà des de 1984 a 1996.

Entrevista enregistrada el dia 20 de març de 2023

Entrevista Manuel Gómez

Manuel Gómez (Jérez del Marquesado, Granada, 1949) emigra a Catalunya des de Granada l'any 1967 en el tren conegut popularment com "el sevillano". Primer va venir amb la seva àvia materna, però, poc després, també arriben els seus pares i germans i s'instal·len al carrer Bambú al barri de Sant Ildefons, on va passar la seva joventut.

En Manuel ha dedicat la major part de la seva vida professional a la banca. Després de la seva jubilació, va començar a escriure poesia, una afició que el va portar a l'associació Círculo Artístico i Literario Semillero Azul, de la que va ser-ne president durant un lustre. I fa sis anys, es va convertir en el presentador del programa radiofònic que aquesta entitat té a Ràdio Cornellà.

Amb en Manuel repassem alguns records de la seva família i també del barri de Sant Ildefons al qual va arribar fa cinquanta-sis anys.

Entrevista enregistrada el dia 16 de febrer de 2023

Entrevista Dolors Oliveras

 

Dolors Oliveras (Vilanova i la Geltrú, 1954) arriba a Cornellà quan tenia tres anys amb la seva família que es va instal·lar al barri Gavarra.

La Dolors va ser una de les primeres estudiants de l’acabat d’estrenar Institut de Cornellà, després IES Francesc Macià, i ens explica com eren les classes en aquest centre educatiu on, a més, va treballar compaginant els seus estudis amb el treball administratiu a secretaria.

Besneta i neta de mestres, la Dolors va estudiar física a la Universitat de Barcelona i va esdevenir mestra de física, geologia i tecnologia de secundària i batxillerat.

Entrevista enregistrada el dia 13 de març de 2023

Entrevista Ricard Bellés

 

Ricard Bellés (Cornellà de Llobregat, 1948) ha viscut sempre a Cornellà i, des de molt jove, es va implicar en la lluita social i l’incipient teixit associatiu dels nous barris de la ciutat. Durant els anys setanta, va ser president del Club Social Almeda i va ser un dels signats del Manifest dels 22.

Un cop arriba la democràcia, opta per continuar implicat en el món cultural. Apassionat del teatre amateur, ha estat actor, director i escenògraf de diferents companyies de teatre, destacant el grup Triangle Teatre de Cornellà.

En Ricard és també pintor, especialitzat en la tècnica del pastel. L’any 2012, realitza una exposició antològica al Castell de Cornellà. L’any 2023, ha fet una exposició a la Biblioteca Marta Mata on recull algunes de les seves obres dels darrers deu anys.

Entrevista enregistrada el dia 24 de febrer de 2023

Entrevista Anna Maria Coves

 

Anna Maria Coves (Súria, 1955) va arribar a Cornellà amb 10 anys, quan el seu pare va començar a treballar a Aigües de Barcelona, i la seva família va viure durant molts anys en una caseta que es troba a dins del recinte de l’empresa.

L’Anna Maria ens explicarà com va començar a interessar-se pels estudis de ciències i com va aconseguir estudiar enginyeria industrial, sent una de les primeres alumnes de la seva promoció.

Anna Maria Coves ha estat professora de la Universitat Politècnica de Barcelona en el departament d’Organització d’Empreses i l’Institut d’Organització i Control de Sistemes Industrials, fins a la seva jubilació.

Sempre preocupada per la defensa dels drets de les dones a la universitat i, especialment, a les carreres tecnològiques o de ciències. L’Anna Maria ens explicarà algunes anècdotes de la seva lluita per la igualtat de gèneres a la facultat.

Entrevista enregistrada el dia 6 de febrer de 2023

Entrevista Eugeni Tamarit

Eugeni Tamarit (Lleida, 1946) va arribar a Cornellà de petit amb la seva família, que durant molts anys va regentar un negoci de lampisteria, fusteria i electricitat a El Pedró.

La seva vida ha transcorregut intrínsecament lligada a aquest barri. El seu pare va ser un dels fundadors de l’Orfeó Catalònia. L’Eugeni va ser membre del cor de l’entitat des de la seva infantesa. I és el president de l’Orfeó des de fa trenta-cinc anys.

L’any 2011, va rebre el premi d’Acció Cívica dels premis Ciutat de Cornellà per les seves múltiples implicacions en activitats socials, cíviques i culturals a la ciutat i també com a impulsor històric de l’Orfeó Catalònia.

Entrevista enregistrada el dia 17 de febrer de 2023

Entrevista sobre l’estiueig de proximitat amb Joaquim Maria Puigvert i Anna Plans

Un segle abans que es popularitzés el turisme de masses, a mitjan segle XIX, les classes benestants de la ciutat de Barcelona van començar a passar els mesos d’estiu en una segona residència que se situava als afores de la ciutat, per tal de fer un “canvi d’aires” o “prendre les aigües”. Aquells estiueigs, que practicaven únicament l’aristocràcia i els burgesos més ben situats, van canviar la fisonomia de molts petits pobles de mar i muntanya, situats a un radi de 50 quilòmetres de la ciutat de Barcelona amb l’edificació d’habitatges, torres amb jardins, casinos i balnearis.

Quan pensem en pobles de vacances, costa d’imaginar que Cornellà i altres municipis del Baix Llobregat també van ser viles d’estiueig al segle XIX amb alguns casos il·lustres com la família del poeta Joan Maragall o els comtes de Bell-lloc.

Més endavant, a partir del segon terç del segle XX, arribaran a Cornellà un altre tipus d’estiuejants de classes més humils. De fet, els barris de Gavarra i El Padró es van anar omplint de petites parcel·les comprades per ciutadans barcelonins, a la recerca d’un espai propi on gaudir del descans dominical i de la setmana de vacances anual.

Aprofitant que el Palau Can Mecader acull l’exposició “Estiueig de Proximitat 1850-1950”, parlem d’aquest fenomen social amb l’ajuda del comissari de l’exposició, Joaquim Maria Puigvert, i la coordinadora de patrimoni cultural de l’Ajuntament de Cornellà, Anna Plans.

Entrevista enregistrada el dia 10 de gener de 2023