Pepita Congost (Cornellà de Llobregat, 1937) neix al “carrer de la llet” que era com es coneixia el carrer Ametller. De pare valencià i mare cornellanenca, la família de la Pepita va
patir durament els estralls de la Guerra Civil Espanyola. El seu pare mor a
casa l’any 1939 després de passar 5 dies detingut per ser republicà.
La Pepita ens parla de la Cornellà de la seva infantesa a
la postguerra i també ens explica com eren els balls i els festeigs a la seva joventut
a principis dels anys 50. Com a mostra, a la foto, teniu el seu llibret de
ball, que va heretar de la seva mare.
Luisa Salvador (Melilla, 1939) va arribar a Cornellà l’any 1956 procedent del poble granadí de Huescar, on va passar la seva infantesa cuidant dels seus germans petits. Als 12 anys, marxa a viure a Cúllar amb la seva tieta per treballar a la sastreria familiar i, als 17, ho deixa tot per marxar com el seu germà a Catalunya, a la recerca d’una vida millor.
La Luisa ens explica els diferents passatges de la migració de la família Salvador de Granada a Cornellà a finals dels anys 50. Amb ella descobrirem com eren aquells viatges en tren, com s’organitzaven els nouvinguts a Cornellà i quines eren les possibilitats de trobar feina.
Descobrim el Museu de la Immigració de la mà de la seva
directora Imma Boig. Un museu que es troba a Sant Adrià del Besòs on es pot
descobrir la visió global del procés de migracions humanes des de la
prehistòria fins al segle XXI.
Imma Boj és la directora del Museu de la Immigració des
de la seva creació l’any 2003. Llicenciada en Geografia i Història,
especialitzada en Història de l’Art i Antropologia Social. Màster en Immigració
i educació intercultural; i Màster en Gestió del Patrimoni.
Entrevista
enregistrada el dia 19 de maig de 2017
Un dels elements més atractius del Museu de la Immigració és el vagó d’un tren conegut popularment com “El Sevillano” que tenen exposat al jardí de la finca. L’Imma Boig ens ajuda a recrear un viatge en un tren com aquest als anys 60 per entendre una mica millor com era la migració des d’Andalusia, Extremadura i Galícia amb trens com aquest.
Paulí Collado (Barcelona, 1932) va arribar a Cornellà de
la mà de la seva dona l’any 1957. Paulí ha estat soldador de professió i
artista per vocació. Ha provat diverses disciplines: des de cantant a actor de
teatre, rapsode o pintor. Però pel que més és conegut és per la seva afició a modelar
escultures amb ferro.
Els seus companys el varen batejar com “el poeta del
hierro” i moltes de les seves obres estan repartides pels carrers i places de
Cornellà com la papallona de la plaça Josep Tarradellas o el sol de la Plaça
del Sol. Paulí ens explica la seva història personal i també quina va ser la
història i la inspiració per a totes aquestes escultures.
La historiadora
Conxita Solans ens parla del paper de les dones a la Guerra Civil Espanyola a través de
la propaganda i la imatge. Els anys 30 del segle passat va ser un període on la
dona adquireix un protagonisme a la història d’Espanya que no havia tingut fins
aleshores: el sufragi universal i els primers càrrecs polítics a la Segona
República Espanyola; les imatges de dones a la propaganda; les milicianes al
camp de batalla; i el paper de les dones a la indústria i a la rereguarda.
Avui posem punt final a la segona temporada del programa
i volia aprofitar per donar les gràcies de nou a totes les persones que han contribuït
a fer realitat cadascun dels capítols, bé sigui amb els seus relats de vida o
explicant-nos algun fragment de la història local i comarcal.
Aquest curs hem tingut la sort d’entrevistar a persones
molt interessants que ens han ajudat a copsar la diversitat de la nostra ciutat:
Vicenç Grau, Ricard García, Montserrat García, Manel León, Isabel Camprubí,
Esperança Olmos, Empar Almarcha, Antonia Santamaria, Dolors Daura, Paquita
Manzano, Víctor Oliveras i avui, Joan Colominas.
Amb ells hem parlat de molts temes que contribueixen a conservar la nostra història oral: les onades migratòries, dels anys 60 i 70, la Guerra Civil, la postguerra, la riuada de 1971… Hem parlat amb una persona nascuda a la Maternitat d’Elna i una altra que va ser membre de la Lleva del Biberó, testimonis que ara ja queden a disposició de tota la ciutadania i, sobretot, dels estudiants de batxillerat que preparen els seus treballs de recerca sobre la història de Cornellà.
També hem parlat amb historiadors i experts que ens han il·lustrat sobre temes diversos com la història dels trens, el paper de la dona a l’agricultura en el segle 19, la guerra del francès, les cartes d’Elena Francis i la vaga general de 1976. Tot això ha estat possible gràcies a Gemma Tribó, Lluís Miquel Tuells, Conxita Solans, M. Luz Retuerta, Ricard García, Francesc Vintró, Elionor Sellés i avui Luis Campo Vidal.
S’acaba de segona temporada radiofònica, però teniu tota la informació disponible del programa al blog. Esperem retrobar-nos amb tots vosaltres al mes d’octubre del 2017 amb nous convidats a “La Placeta del Temps” de Ràdio Cornellà. Moltes gràcies per seguir-nos. Fins aviat!
Joan Colominas (Cornellà de Llobregat, 1920) va néixer a
la Masia Cal Galet, on els seus pares eren els massovers, a més de pagesos. Amb
18 anys, és enviat a lluitar a la Guerra Civil Espanyola amb la Lleva del
Biberó. De gran va treballar als escorxadors de Cornellà i l’Hospitalet.
En Joan ens explica com va viure la Guerra Civil, primer
a Cornellà i després als camps de batalla.
Entrevista
enregistrada el dia 18 de novembre de 2016
La Fundació Utopía ha elaborat un documental
audiovisual que explica la història del moviment obrer i veïnal a la comarca
del Baix Llobregat als anys 70.
Luis Campo Vidal és el director i guionista d’aquest
documental. En Luis és actualment president de Telenium Tecnología y Servicios,
amb seu a Madrid. La seva principal activitat és la consultoria de televisió,
multimèdia i telecomunicacions que realitza des de la seva empresa Universal
TV.
Ha
treballat per a nombroses televisions i també ha dirigit també diversos
documentals com, per exemple, “Futbol Club Barcelona, pasión y negocio” i
“Jujol-Gaudí, dos genios de la arquitectura”.
Des de fa
uns anys, també ha donat a conèixer la seva afició a l’escriptura ja que ha
escrit una saga de quatre novel·les negres: "Alexia y los Magnates
de la Comunicación", "Robo en el Museo Dalí", "Barcelona
Zona Cero" i "La tablet mágica".
Amb el
Luis Campo Vidal, parlem del documental "Cinturón Rojo" i com era
Cornellà als anys 70.
Entrevista enregistrada el dia 12 de gener de 2017
