Entrevista Enric Gorriz

Enric Gorriz (Barcelona, 1943) arriba a Cornellà a la plaça Reus, l’any 1968, i de seguida es va integrar en el moviment associatiu i veïnal de Cornellà.

L’Enric ens parlarà de la seva afició al cinema, la fotografia, la ràdio i la sardana. Membre fundador de l’entitat Amics de la Sardana l’any 1979. Durant 30 anys, va ser presentador del programa “Nostra Dansa” de Ràdio Cornellà i mestre d’aquesta dansa a les escoles de la ciutat.

Actualment divideix el seu temps entre Cornellà i Prullans, a la Cerdanya, el poble de la seva infantesa i on ha estat molt involucrat en l’organització del pessebre vivent. L’any 2005, va publicar el llibre “I a la Cerdanya... Prullans”. 

Entrevista enregistrada el dia 14 d’octubre de 2021

90 anys de la Proclamació de la Segona República

Amb motiu dels 90 anys de la proclamació de la Segona República, la Diputació de Barcelona ha preparat una exposició itinerant on participen 25 museus de la Xarxa de Museus Locals. En el cas del Palau Mercader de Cornellà, han ficcionat el discurs de l’alcalde de Cornellà, Llorenç Marigó, del 14 d’abril de 1931, amb la col·laboració de l’actor cornellanenc Ignasi Guasch.

El programa “La Placeta del Temps” es fa ressò d’aquesta exposició que podreu trobar fins al 12 de gener de 2022 al Museu Palau Mercader.

Aprofitem per fer públic el nostre agraïment al departament de Patrimoni Cultural de l'Ajuntament de Cornellà per compartir amb nosaltres els materials d'aquesta exposició per la seva difusió a través de la ràdio.

Entrevista Maria Cristina Surribas

Maria Cristina Surribas (Barcelona, 1939) va passar la seva infantesa i joventut a Cornellà. Ella ens explicarà com era la vida d’una nena a la postguerra, ens descriurà com era la vida quotidiana entre els veïns del carrer Cinema Bel i ens explicarà com era el festeig a principis dels anys 60. Records i anècdotes de família i amistats de Cornellà que no oblida, malgrat el pas dels anys.

Entrevista enregistrada el dia 8 de setembre de 2021

Entrevista Jordi Serra

Jordi Serra (L’Hospitalet, 1942) porta 60 anys dedicat a l’art de la ceràmica on s’ha convertit en un mestre dels reflexos metàl·lics. Les seves peces han viatjat per tot el món i, especialment, són reconegudes al Japó on ha realitzat més de 50 exposicions. 

En Jordi és l’hereu d’una nissaga familiar de ceramistes vinculats a la ciutat de Cornellà, des que l’avi, Antoni Serra Fiter, va instal·lar el seu taller a la masia que ara porta el seu cognom, Can Serra.

És membre de la Reial Acadèmia de les Arts i les Ciències de Barcelona. L’any 2014, va rebre el Premi Nacional de Ceràmica atorgat per la Asociación Española de Ciudades de la Cerámica.

Entrevista enregistrada el dia 1 d’octubre de 2021

Si voleu conèixer més sobre la nissaga de ceramistes Serra i, en concret, sobre Antoni Serra Fiter, us convidem a escoltar l’entrevista que varem fer a Pia Subias, la comissaria de l’exposició “Antoni Serra Fiter, el ceramista del modernisme. Roig naixent, entre art i ciència”.

Entrevista sobre l’arquitecte Josep Maria Jujol i la casa Camprubí amb Montse Duran

La Casa Camprubí és una de les obres més remarcables que es conserva de Josep Maria Jujol. El famós arquitecte, que té nombroses edificacions a la veïna ciutat de Sant Joan Despí, també va dur a terme diversos projectes al barri Fatjó de Cornellà.

A “La Placeta del Temps” hem parlat amb Montse Duran, doctora en Història de l’Art i arxivera municipal de Sant Joan Despí des de 1997 i fins a la seva recent jubilació. Amb ella parlem de la trajectòria artística de Josep Maria Jujol i coneixerem detalls de les seves obres més destacades i, en concret, de la casa de Cebrià Camprubí.

Una casa de la qual destaquen la seva riquesa d’estil, l’estuc de color rosa, els esgrafiats de grans dimensions i les ceràmiques dels voladissos. Montse Duran establirà un pont entre estilístic entre la Torre de la Creu i la Casa Camprubí.

Entrevista enregistrada el dia 15 de setembre de 2021

Reportatge sobre la riuada de 1971 a Cornellà

Fa 50 anys, un temporal de pluges va fer que el riu Llobregat es desbordés, provocant una riuada on l’aigua va arribar a una alçada de 2 metres i 20 cm. El 21 de setembre de 1971 el llot es va emportar totes les pertinences de moltes famílies de Cornellà que vivien en plantes baixes: mobles, aliments, roba, records…

La tragèdia que, per sort, no es va cobrar cap vida, va despertar una gran onada de solidaritat a la ciutat i va ser el desencadenant de la lluita per la canalització del riu Llobregat.

Us convidem a escoltar aquest reportatge de Ràdio Cornellà sobre les primeres hores d’aquella riuada i els dies posteriors, gràcies als testimonis recollits en el programa “La Placeta del Temps”.

Entrevista sobre les columnes preromàniques de Cornellà amb Jordi Camps i Santos Mateos

La porta de la façana de l’Ajuntament de Cornellà és el marc on es troben dues columnes preromàniques amb mil anys d’història, que formen part del patrimoni artístic de Catalunya. Aquestes columnes van restar amagades durant segles darrere d’un mur, fet que va permetre la seva conservació fins que van ser trobades l’any 1928 en el transcurs d’unes obres. 

A “La Placeta del Temps” parlem d’aquestes joies de l’art preromànic català amb Jordi Camps i Santos Mateos.

Jordi Camps és conservador en cap de l’Àrea Medieval del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Santos Mateos és professor i investigador d’Història de l’Art de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic. Recentment, ha publicat el llibre “Les columnes preromàniques i el Palau Mercader de Cornellà de Llobregat: dues històries del patrimoni cultural a Catalunya” amb la col·lecció “Llibres de l’Avenç de Cornellà”.

A l’entrevista, Jordi Camps ens fa una descripció detallada d’aquestes obres d’art, que ell situa en les primeres dècades del segle XI, i en fa una valoració patrimonial i artística.

També descobrirem que la part més treballada dels capitells és la que donava de cara als fidels, i és la que menys es veu en l’actualitat, ja que les dues columnes formaven part de l’arc triomfal a l’absis d’una antiga basílica i s’han conservat in situ.

Entrevista enregistrada el dia 10 de setembre de 2021

El professor Santos Mateos ja ha estat convidat dues vegades més al programa de “La Placeta del Temps” per parlar de com es va fer el descobriment de les columnes preromàniques l’any 1928 i, en una altra ocasió, per parlar de què va passar el Palau Mercader i el seu patrimoni al llarg de la Guerra Civil Espanyola.

Entrevista sobre la commemoració dels 50 anys de la riuada de 1971 amb Carles Freixas

Iniciem la setena temporada de "La Placeta del Temps" parlant de la riuada que la ciutat de Cornellà va patir el mes de setembre de 1971, ara fa 50 anys.

El passat 21 de setembre, l'Avenç de Cornellà amb el suport de l'Ajuntament van promoure la instal·lació d'un monument commemoratiu de les riuades que ha patit la ciutat al llarg del segle XX. També es fixaran tres plaques en recordatori de la riuada del 1971 a cadascun dels barris afectats i es podrà veure una petita exposició itinerant al carrer que, a través de fotografies, mostra les conseqüències de la riuada, així com la solidaritat, la unió del veïnat i la mobilització ciutadana.

Per parlar-nos d'aquesta programació commemorativa parlem amb Carles Freixas, president de L'Avenç, l'Associació per al Patrimoni Històric i la Cultura.

Entrevista enregistrada el dia 1 d’octubre de 2021

Reportatge sobre els 50 anys de la riuada de 1971 a Cornellà

Obrim la temporada radiofònica excepcionalment en un dimarts per recordar que avui fa 50 anys de la riuada de 1971, un dels dies més negres de la història recent de Cornellà. Un temporal de pluja va fer que el riu Llobregat es desbordés provocant una riuada que a Cornellà va arribar a l’alçada de més de dos metres.

El llot es va emportar totes les pertinences de moltes famílies que vivien en plantes baixes: mobles, aliments, roba, records…

La tragèdia que, per sort, no es va cobrar cap vida, va despertar una gran onada de solidaritat a la ciutat i va ser el desencadenant de la lluita per la canalització del riu Llobregat. 

El reportatge d’avui vol recordar com van ser les primeres hores d’aquella riuada i els dies posteriors, gràcies als testimonis recollits en els darrers anys a “La Placeta del Temps”. Podreu escoltar per ordre d’aparició a Lucinda Estruga, Jordi Fort, Ramon Rull, Joaquim Junyent, Miquel Martí, Benigno Martínez, i Paco Arias. Un reportatge, sense veu en off, sense narrador, només amb les veus dels protagonistes i els seus testimonis.

Aquest reportatge s’ha realitzat amb fragments de les entrevistes que es van fer a Lucinda Estruga, Ramon Rull, Joaquim Junyent, Miquel Martí i Benigno Martínez (l’any 2015), Jordi Fort (l’any 2016) i Paco Arias (l’any 2018).

 

Si voleu saber més de la lluita per la canalització del riu Llobregat i la riuada del 71, us convidem a escoltar la nova temporada del programa “La Placeta del Temps” a partir del mes d’octubre. 

Si teniu records d’aquella època i us agradaria compartir-los a través de l’emissora municipal, contacteu amb Ràdio Cornellà al mail radiocornella@aj-cornella.cat.

Un fort agraïment a tot el personal de Ràdio Cornellà que ha fet possible aquest reportatge, especialment el muntatge a càrrec al nostre estudiant en pràctiques Alex Trallero de la Universitat Pompeu Fabra.

Entrevista sobre la història del Palau Mercader i el patrimoni dels comtes de Bell-lloc durant la Guerra Civil Espanyola

Els tres comtes de Bell-lloc eren aficionats al col·leccionisme i la museologia. Al llarg del segle XIX van reunir diverses col·leccions, destacant de ciències naturals i la d’antiguitats.

El professor Santos Mateos ha publicat el llibre “Les columnes preromàniques i el Palau Mercader de Cornellà de Llobregat: dues històries del patrimoni cultural a Catalunya” amb la col·lecció “Llibres de l’Avenç de Cornellà”. En aquest llibre Mateos explica què va passar el Palau Mercader i el seu patrimoni al llarg de la Guerra Civil Espanyola.

Entrevista enregistrada el dia 20 de maig de 2021

 Aquest llibre explica amb detall la política patrimonial a Catalunya entre 1914 i 1936, així com la preservació del patrimoni català durant la Guerra Civil Espanyola. Tota aquesta documentació ens serveix per posar en context dues històries de la nostra ciutat.

La primera d’elles és la descoberta l’any 1928 de les columnes preromàniques amagades darreres d’uns murs a l’entrada de la casa consistorial, una història que podeu trobar també al bloc.

Reportatge sobre els envelats de la festa major de Cornellà

Fins als anys 60, a Cornellà, parlar de Festa Major era sinònim de parlar de l’envelat. Es tracta d’un fenomen cultural de gran rellevància a la societat catalana des de principis del segle XIX fins a mitjans del segle XX.

Els envelats es construïen a una plaça o descampat del poble, amb la finalitat d’allotjar actes diversos de la festa major, sobretot balls i concerts, però també àpats, concursos i espectacles.

La història dels envelats de festa major a Cornellà comença a finals del segle XIX. Als arxius consta que el primer envelat de la ciutat es va instal·lar l’any 1899 a l’actual Camí Vell de Sant Boi (abans carrer de l’Almirall Vierna).

Dues entitats de la ciutat van ser les promotores dels envelats. D’una banda, la Unió Social, fundada l’any 1913 per l’agrupació de L’Avenç de Cornellà, l’Associació de Propietaris i el Sindicar de Pagesos. D’altra banda, la Societat Coral La Unió que es va fundar l’any 1915, arrel de la fusió de dues corals: La Violeta i el Porvenir.

En el següent reportatge, parlem dels envelats cornellanencs amb l’ajuda d’alguns ciutadans de Cornellà que els van poder gaudir.

Aquest reportatge s’ha realitzat amb fragment de l’entrevista que es va fer a Eusebi Cortada (l’any 2018) i Vicenç Grau (l’any 2016).

Reportatge sobre els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 són un capítol important en la història  el desenvolupament de la ciutat i de la seva àrea metropolitana.

Alguns cornellanencs i cornellanenques van ser protagonistes en primera línia d’aquelles olimpíades. Representant a la ciutat, Cornellà va comptar amb els esportistes Enric Masip, Emilia Cano i Miguel Ángel Rubio. La ciutadania també es va involucrar en aquells Jocs del 92 amb nombrosos voluntaris i, alguns dels més afortunats, van poder transportar la torxa olímpica. També van poder participar en els jocs entitats cornellanenques com Amics de la Sardana i els Castellers de Cornellà, que van actuar a la cerimònia d'inauguració.

En aquest reportatge repassem aquesta història col·lectiva de Barcelona’92 amb alguns dels seus protagonistes.

Aquest reportatge s’ha realitzat amb fragments de les entrevistes realitzades en el marc del programa especial dels 25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 que Ràdio Cornellà va enregistrar el 12 de juliol de 2017. Un reconeixement a l’equip humà de Ràdio Cornellà que va bolcar-se per fer realitat aquest homenatge i reconeixement.

Entrevista sobre la història del Canal de la Infanta amb Gemma Tribó

El Canal de la Infanta va tenir una importància cabdal per a l’economia del Baix Llobregat  en el segle XIX, tant pel que fa al desenvolupament de l’agricultura intensiva com per a la industrialització dels pobles que travessava.

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha publicat el llibre “Descobrir el Canal de la Infanta” dins la seva col·lecció de Camins d’Aigua. El llibre és fruit de la recerca feta per commemorar els 200 anys de la construcció d’aquesta obra hidràulica que recorre els municipis del Baix Llobregat de la riba esquerra des de Molins de Rei, passant per Cornellà i fins al mar.

Parlem de la història d’aquest canal de rec amb Gemma Tribó, coautora del llibre, doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i professora titular al Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona.

Entrevista enregistrada el dia 5 de maig de 2021

Si us interessa conèixer més detalls de la història de la pagesia i l'agricultura al Baix Llobregat, també podeu consultar les entrevistes sobre la pagesia de Cornellà al segle XIX i el paper de la dona a l'agricultura del Baix Llobregat,  realitzades a Gemma Tribó en altres temporades de "La Placeta del Temps".

Entrevista sobre les epidèmies i pandèmies viscudes a Cornellà amb Joan Fernández

Cornellà ha sobreviscut, al llarg de la seva història, a nombroses epidèmies i pandèmies, afectada per la seva proximitat a Barcelona i per ser un territori de pas de persones i mercaderies. Els cornellanencs van patir episodis de pesta negra, còlera i grip, entre altres malalties. En parlem amb Joan Fernández historiador i cap del departament de patrimoni de l’Ajuntament de Cornellà.

Entrevista enregistrada el dia 09 de març de 2021 

Entrevista sobre el llibre “Vidre Trencat” d’Ignasi Doñate

Cornellà té una llarga història de més de cent anys de fàbriques de vidre. Sobretot eren empreses que es dedicaven a fabricar “vidre buit”, és a dir, ampolles, gots i recipients de laboratori, entre altres.

En el llibre “Vidre trencat”, coneixerem la història del forn de vidre vell, el forn de vidre nou i Vidrierías Masip. Descobrirem com va evolucionar el treball del vidre, des del procés artesanal, de bufat a boca, fins que la figura del vidrier va ser substituïda per la del maquinista amb l’automatització del procés. També parlarem de les condicions de feina, el treball infantil i el moviment sindical en aquest sector. 

L’autor de llibre, Ignasi Doñate és advocat, polític i membre-fundador de l’Avenç de Cornellà.

Entrevista enregistrada el dia 3 de febrer de 2021 

Entrevista sobre la base de dades de deportats als camps nazis del Baix Llobregat amb Isidoro Teruel

 

La base de dades dels deportats del Baix Llobregat, creada per la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat en col·laboració amb l’Amical Mauthausen, recull la història de 86 baixllobregatins que van patir aquesta deportació, concretament 3 veïns de Cornellà.

El cens recull l’estada als camps de concentració i extermini, però també la trajectòria anterior dels deportats, i en alguns casos, la posterior. Això permet la reconstrucció de les biografies, des de l’exili fins a la deportació i posterior alliberament.

En parlem amb Isidoro Teruel, creador de la base de dades i secretari de l’Amical de Mauthausen.

Entrevista enregistrada el dia 28 de gener de 2021